Es veu que, l’altre dia, una estudiant es va presentar a l’entrenament de l’Espanyol disposada a fer una col·lecta per aconseguir els diners necessaris per a anar a veure la final de la UEFA a Glasgow…
Tenint en compte que la il·lusió d’aquesta aficionada té el poc mòdic preu de 592.-€ (entrada i altres despeses apart) tampoc li va servir ni el “para todo lo demás, Mastercard”. De fet, en acabar la sessió d’entrenament, un trio “d’esplèndids” jugadors li va donar 8.-€, mentre Gorza Iraizoz es va estirar una mica més i li’n va donar 10. En total: 18.-€ per anar a Glasgow o per menjar-se una hamburguesa i una coca-cola en cas que hi arribi.
I jo em pregunto, tot admetent que els jugadors no són els responsables de l’elevat preu dels viatges: ells, que tenen un sou infinitament superior al de la majoria de mortals, són només capaços de cedir 18.-€ per a un somni, ells que tindran entrades per a tota la família no saben veure que un any més hi haurà molts aficionats que es quedaran amb les ganes de veure un altre dels “partits del segle” que es disputen cada any?
I no cal parlar dels compromisos oficials del club, que suposen gairebé 1.200 entrades. Unes entrades que aprofitaran persones, personatges i personalitats que, segurament, no tenen cap tipus de simpatia ni d’interès per gaudir d’un Espanyol vs Sevilla però que, mira!, així passen un momentet entretingut mentre que d’altres maleïran que un partit de futbol costi 600 euros…
Laura Jutglar
Entra al fòrum SPORT
