Segurament, una de les reformes més trascendents que ha iniciat el president Zapatero durant aquesta legislatura, és la de posar en pràctica una nova concepció de l’estat, intentant que totes les comunitats que formem part d’Espanya ens sentim una mica més còmodes a l’hora de compartir els projectes i les il·lusions que ens ofereix la societat. Un nou model que, sense trencar res, avanci i millori cada dia.
La nostra Constitució preveia, de facto, un estat asimètric, dins del qual les comunitats podien accedir a diferents graus d’autonomia en funció de les seves “peculiaritats històriques”.
Des de Catalunya utilitzem de forma despectiva l’expressió “cafè per a tothom” quan ens volem referir a la intenció de l’estat d’igualar en models d’autogovern a les comunitats i regions que integren Espanya. De fet, aquesta expressió neix amb l’aprovació, al juliol de 1982, de la Llei Orgànica d’Armonització del Procés Autonòmic, la famosa LOAPA, que tenia precisament aquest fi. M’irrita molt aquesta sensació que tenen alguns de que a nosaltres, als catalans, ens corresponen uns privilegis que a uns altres no els corresponen.
Quina és l’alternativa al cafè per a tothom? Cafè per a uns i per a uns altres no? Doncs no hi estic d’acord. Cafè per a tots i per a uns altres cafè, copa i puro? Doncs tampoc.
Els diferents estatuts poden contenir cartes de drets i deures de la ciutadania. Jo vull que sigui la mateixa (és a dir, la més àmplia) per a totes les comunitats: cafè per a tothom. Algú no ho vol?
Els diferents estatuts d’autonomia han de denominar a la comunitat a la que es refereixen, de la forma que millor s’ajusti a la seva identitat històrica i actual. Això significa que totes han de tenir la mateixa denominació? No, això significa que cadascú s’ha de definir com vulgui en el marc de la nostra Constitució: cafè per a tothom.
I per últim, i més important: hem de trobar un sistema públic de finançament, assumit per totes les comunitats, en el qual ningú es senti discriminat. Sí, cafè per a tothom una vegada més. Amb transferència de fons per a la compensació interterritorial, pensat des de la solidaritat i per a la solidaritat.
Suposo que, d’alguna forma, aquest és el gran repte de futur davant d’una possible reforma de la Constitució Espanyola, així com per les que ja estan en marxa dels Estatuts d’Autonomia: avançar molt més en l’autogovern i l’autodeterminació de les comunitats i les nacionalitats, però a la vegada eliminar els privilegis i els greujes, sobretot econòmics, entre les mateixes. Espanya és plural, diversa i asimètrica, però per motius socio-culturals, no pas per privilegis històrics.
Col·laboració especial:
David Pérez Ibáñez
Diputat al Parlament de Catalunya
Entra al fòrum de POLITICA
