Palestina i la seva resistència noviolenta contra el mur: 2
“Avui, en la batalla, penseu en mi”
Què faràs quan et llancin una granada sonora? “És una arma perillosa de color taronja. Després de cinc segons d’impactar contra el terra, esclatarà. L’explosió pot ferir-te, però el pitor és el que ve després. El so és tan potent que et deixarà sorda”. Mansour, que ens prepara per a la manifestació de demà, ho explica i, tot seguit, li llança un flascó de plàstic a una dona anglesa. Diu: “demà l’exèrcit israelià te les llançarà de veritat”. La dona fingeix espantar-se, amb els seus 60 anys a sobre. Alguns dels internacionals, que assisteixen a la II Conferència sobre Resistència Popular i Noviolenta de Palestina, aplaudeixen el gest de la dona. Mansour sembla contrariat. S’ajup o agafa de tornada el flascó i diu: “La nostra primera reacció, quan algú ens ataca sempre és la de respondre amb la mateixa violència, a vegades augmentada. Però jo us demano que mirem més enllà: hem de mostrar-li al món que els Palestins no som violents. Us demano que si us llancen una granada sonora, aviseu a crits als vostres companys, us tapeu les oïdes i obriu la boca. Protegiu-vos! Però no li’n llanceu de tornada a l’exèrcit”.
També ens explica com reaccionar davant els cops del soldats, “seieu i crideu que sou pacifistes i internacionals”, davant el gas lacrimogen, “observeu la direcció del vent i poseu-vos de l’altre costat”, què fer si els soldats comencen a disparar bales de goma, “gireu-vos i tapeu-vos la nuca i recordeu que no està permès que us disparin a menys de 60 metres”. Stéphane Frederic Hessel, l’ambaixador de França a Tel-Aviv que va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, li pregunta a Mansour. “I si ens disparen munició activa?”. Mansour es queda un moment en silenci; ens diu que, en aquest cas, ningú podrà ajudar-nos. “Jo hi seré amb vosaltres. Però si 
comencen a disparar seré el primer en sortir corrents”. Una dona francesa sembla espantada. Pregunta si els soldats israelians han disparat contra manifestants altres vegades. Mansour respon que sí: “Fa un any ens vam manifestar ciutadans palestins, sense presència d’internacionals. Van morir tres persones. Aquesta és la raó per la qual us demanem, als internacionals, que us interposeu entre l’exèrcit i nosaltres. Creiem que a vosaltres no us dispararan tan fàcilment”. Hi ha unes cent persones escoltant. La por està en totes les cares.
L’endemà, esmorzar amb…
Segueix llegint el text sencer
Luca Gervasoni
Entra al fòrum GLOBAL
