Contribueixen les religions a la construcció d’una societat més justa?: el debat ètic en un món intercultural.
Les qüestions ètiques surgeixen aquí i allà en el moment que entrem en els diferents debats que estan oberts davant el repte de construir un projecte compartit en una societat intercultural. Un dels àmbits en els que aquestes qüestions estan més vives és el del diàleg de la societat i les estructures polítiques laiques amb les diverses religions.
Com a persona interessada en la reflexió ètica i com a membre d’una tradició religiosa -la cristiana- estic molt inquieta pels termes en que es planteja habitualment aquest diàleg. Els temes i els termes del debat estan massa condicionats d’una banda per la por als fonamentalismes i radicalismes de tot tipus, que són una clara amenaça per la convivència; i d’altra per una tolerància “light” que respon més al relativisme ambiental que a una consideració seriosa de com es pot contribuir des de cada tradició religiosa a la convivència comuna. En conseqüència, es perd de vista la qüestió fonamental: si les religions contribueixen o no a la construcció d’una societat més justa.
Segons el meu parer, la distracció que tenim quan plantejem els termes i els continguts dels debats sobre el paper i la situació de les religions a la societat del segle XXI, prové d’una qüestió prèvia. A aquestes alçades de la història de la humanitat, encara ens costa identificar que l’únic punt de partida que ens permet articular el debat ètic en els seus justs termes és la realitat de la fam, la pobresa, la desigualtat injusta, etc. En un món on tenim recursos per garantir no només la supervivència de tots els homes i les dones, sinò també aquests mínims que garanteixen una vida digna per a tots el més gran escàndol moral i, per tant, la principal urgència de la reflexió ètica és que hi ha persones, homes i dones, que viuen en situacions d’opressió e injustícia i que es moren de fam cada dia. I per tant, el principal repte de l’ètica és com construïm un projecte comú de societat justa que garanteixi una vida digna per a tot la humanitat.
Per fer possible aquest projecte:
- La societat i les estructures polítiques laiques han de ser conscients que és imprescindible la col·laboració de les diferents tradicions religioses. Però al mateix temps han de mantenir el pols que obliga al debat públic que jutja la coherència de les diferents aportacions amb el projecte ètic comú i que, per tant, té legitimitat per qüestionar tota proposta teòrica o pràctica que vagi en contra de la construcció d’una societat més justa per molt que darrera tingui el suport d’una tradició religiosa.
- Les religions han de mantenir la tensió de repensar-se críticament des de la confrontació amb la realitat d’inhumanitat i injustícia. Des del reconeixement agraït de que les exigències del debat ètic en aquesta societat secularitzada ens ajudi a recordar i reprendre quelcom que és el nuncli del sentit de la nostra experiència religiosa. Quelcom que, tan freqüentment, queda enterbolit per tradicions i ritus que no responen a la veritable essència de l’experiència religiosa i que, si no són humanitzadores, hauríen de fer saltar sempre l’alarma de la sospita.
Escullo un text de la meva pròpia tradició religiosa, el Cristianisme, que crec posa clarament de manifest que aquest debat existeix des dels origens i que el criteri de la “veritable experiència religiosa” sempre ha estat la “praxis humanitzadora” i “curiosament” sense cap necessita que vagi acompanyada d’un discurs explícitament religiós. De fet, és una paràbola de Jesús per explicar el veritable sentit del que ell anuncia davant les acusacions d’heretge que li fan els caps religiosos del seu temps. És el conegut text de l’Evangeli de Mateu, sobre el judici final (Mt. 25, 31-46):
“Quan el Fill de l’home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els seus àngels… Seran congregades totes les nacions, i ell separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits. Posarà les ovelles a la seva dreta, i als cabits a la seva esquerra.
Llavors dirà el rei als de la seva dreta: “Veniu, beneïts pel meu Pare, rebeu l’herència del Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè vaig tenir ganar i em vau donar de menjar; vaig tenir sed i em vau donar aigua; era foraster i em vau acollir; estava nu i em vau vestir; malalt i em vau visitar; a la pressó i vau venir a veure’m”. Llavors els justs li respondran: “Senyor, quan et vam veure foraster i no et vam acollir; o nu i e vam vestir? Quan et vam veure malalt o a la pressó, i vam anar a veure’t?”. I el Rei els dirà: “En veritat us dic que tot allò que vau fer a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho vau fer”.
Llavors dirà tamé als de la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern preparat pel Diable i els seus àngels. Perquè vaig tenir gana i em vau donar de menjar; vaig tenir sed i no em vau donar de beure; era foraster i no em vau acollir; estava nu i no em vau vestir; malalt i a la pressó i no vau venir a visitar-me”. Llavors diran també aquests: “Senyor, quan et vam veure famolenc o assedegat o foraster o nu o malalt o a la pressó, i no et vam assistir? I ell lavors els reprendrà: “En veritat us dic que, tot allò que vau deixar de fer amb un d’aquest més petits, també amb mi ho vau deixar de fe”. I aniran aquests al càstig etern i els justs a una vida eterna. “
Estic convençuda que els textos o arguments d’aquest tipus existeixen en totes les tradicions religioses. Tan de bo el debat ètic del segle XXI ens ajudi a tots els creients de les diferents tradicions religioses a rescatar aquest nucli fonamental de la nostra experiència. I si som una mica honestos és evident que aquesta experiència la compartim amb totes les persones que viuen la urgència ètica de construir un món més just. O sigui que aquí no hi ha distincions que valguin entre ateus, agnòstics i creients de les diferents religions.
Elvira Durán
Entra al fòrum d’ETICA
