La noticia va sortir el passat 18 d’abril al Periódico de Catalunya. Un jove va ser detingut després d’una baralla al carrer. Una vegada dins l’habitació d’escorcolls, i després de treure-li les manilles, 4 policies van propinar una pallissa al detingut fins que aquest va perdre el coneixement. Com podeu comprovar, no dic “presumptament van clavar una pallissa” perquè, desgraciadament pels agents, el departament d’assumptes interns havia instal·lat una càmera oculta dins la sala, fet que va possibilitar l’enregistrament d’aquesta agressió. Els 4 policies han estat suspesos de feina i sou cautelarment, i s’enfronten a un judici per un pressumpte, ara sí, delicte contra la integritat moral. La defensa dels agentes, que addueixen la comissió d’un delicte contra la autoritat per part del detingut, argumenta que els “policies van actuar en tot moment profesionalment i que tan sols van utilitzar la força imprescindible per a reduir a una persona que es va mostrar agressiva”. Només una dada: eren 4 policies, amb les seves porres i els segus guants, contra un sol home, per molt agressiu que aquest fós. Afegint-hi, “para más inri”, que “un cop emmanillat, ja no va rebre cap cop més”. Té nassos…
No és la primera vegada que escolto parlar de l’agressivitat d’alguns agents. Fins i tot abans havia vist alguns dels seus efectes, però mai havia vist imàgens com les que mostra el vídeo, més enllà de les que sovint apareixen en aquests programes on es veu la policia americana repartint cops i trets a dojo. Caldria que s’investigués, també, com han arribat aquestes imatges als mitjans de comunicació. No em sembla correcte.
En tot cas, no són acceptables argumentacions del tipus: “si hi era allà és perquè alguna cosa havia fet” o “és que a vegades és necessari”. Sembla que si és un policia qui actua així, fins deixar sense coneixement a un ciutadà, per molt mal que aquest hagi fet, sense discutir la seva presumpció d’innocència o esperar un veredicte dels jutges, els cops dolguin menys o estiguin justificats. No, de cap de les maneres. És inacceptable. Si seguim aquest camí, totalment erroni, correm el risc d’acabar semblant-nos a Mèxic DF, on cadascú fa i desfà segons la seva conveniència i on la policia, sovint, és part implicada en els delictes.
De la mateixa manera, i amb l’objectiu de vetllar pel bon funcionament del sistema, s’han d’aclarir tots els presumptes casos de violència a les comissaries. Hem de posar tots els mitjans al nostre abast per a la investigació i la prevenció d’aquests casos. Per sort, i gràcies a la profesionalitat dels agents dels cossos policials en general, i del col·lectiu dels Mossos d’Esquadra en particular, aquest són casos aïllats. Mínims. L’actuació d’uns pocs agents no pot posar en dubte ni el model, ni el sistema. I menys encara quan s’estan posant tots els mitjans per detectar i castigar a qui no actuï correctament. El nostre és un sistema de garanties, que protegeix les víctimes, però també els delinqüents. És un sistema bassat en el compliment dels drets humans. I així ha de ser.
Ylènia Mulero
Entra al fòrum AGORA
